Pòdcast
3 anys
Què és Aran per sa lengua?
La cursa d’Aran per sa lengua és un esdeveniment no competitiu que ha tingut lloc des de 1993 com a festivitat per promoure l’ús social de l’aranès, a més de donar suport a la llengua i cultura aranesa. Organitzada pel col·lectiu Lengua Viua amb el lema “Qui ten era lengua, ten era clau”, extret d’un poema de Frederic Mistral.
La Val d’Aran és un territori de llengua i cultura occitanes que es troba administrativament a l’Estat espanyol. La vinculació d’Aran amb Catalunya des del segle XII permet a la Vall de tenir unes institucions pròpies de govern que han mantingut el prestigi i l’ús de la llengua i que han atorgat a l’aranès una especificitat única.
La cursa d’Aran per sa lengua és un esdeveniment no competitiu que ha tingut lloc des de 1993 com a festivitat per promoure l’ús social de l’aranès
Tot i que l’aranès té una salut molt més bona que la resta de parlars occitans, el seu ús social és cada cop més baix i preocupa els activistes per la llengua. És en aquest panorama eque el Collectiu Lengua Viua va decidir de posar en marxa una cursa per la llengua, inspirada en la Korrika basca, per donar empenta i reconeixement als seus parlants i al seu ús social. L’últim diumenge del mes de juliol, des de 1993, té lloc aquesta festa, un crit col·lectiu en defensa de l’ús social de la llengua, la llengua de la Val d’Aran.
Des dels quatre cantons de Val d’Aran
Però, tal com indica el nom, no és només una festa, és un esdeveniment esportiu no competitiu, requereix un esforç. Una caminada col·lectiva, els participants parteixen dels 3 punts d’entrada a la vall: Les, el port de Vielha i Montgarri, arriben simultàniament la plaça d’Aran de Vielha, els participants carreguen els terçons de fusta, que permetran dibuixar el mapa de la Vall quan s’uneixin. Després es fa un acte on s’entrega el premi Lengua Viua a la persona o institució que més hagi contribuït defensa de l’aranès, a més dels tradicionals parlaments. Tradicionalment, tanquen amb concerts de grups musicals aranesos i occitans.
Normalment, els caminants surten a mig matí, entre les onze i dos quarts de dotze, i els que corren surten més tard encara. Els participants, durant la marxa, passen per diverses poblacions com Bossòst, Gessa, Es Bordes o Unha, segons el punt d’origen. Els habitants d’aquests municipis de pas els hi preparen una benvinguda amb menjar als participants, aquests moments d’aturada als pobles son molt especials, on canten cançons de Nadau, xerren en aranès i s’ho passen molt bé.
Els diferents recorreguts son de diferent llargada cadascun, el més curtet és la sortida des de Cap deth Pòrt, que són entre 12-15 quilòmetres cap a Vielha. Després el recorregut que parteix de Les són 20 quilòmetres i el més llarg és el que surt de Montgarri, que té una llargada de 25 quilòmetres.
”Els habitants d’aquests municipis de pas els hi preparen una benvinguda amb menjar als participants, aquests moments d’aturada als pobles són molt especials, on canten cançons de Nadau, xerren en aranès i s’ho passen bé.”
Les samarretes, un disseny sotmès a concurs
Aquest esdeveniment té com a important font d’ingressos la venda de samarretes. Cada any es fa un concurs de disseny per la samarreta de l’edició, aquesta samarreta és la que es posen els participants durant l’esdeveniment. Aquest concurs hi podem participar qualsevol persona de qualsevol edat, normalment hi participen les persones que viuen la cursa, el premi del concurs, a més de lluir el disseny a la samarreta, són 400 euros. Per presentar-se al concurs, s’ha de portar en suport informàtic a la Biblioteca de Vielha o a l’oficina de turisme abans del 30 de juny.
El guanyador de l’any passat va ser Carmen López, amb el sobrenom Sèrp-volaira. Va fer un disseny amb una clau i la silueta de la regió, la peculiaritat d’aquest disseny és que just a la punta de la clau es pot distingir l’escut d’Aran, com si volgués dir que hi ha una clau que obre la Vall. L’any 2022 la guanyadora va ser la Melanie Marchal, amb el sobrenom Crabetes va fer un disseny amb el títol de l’esdeveniment i l’edició, amb dibuixos de muntanyes entre les lletres, el més cridaner és l’escut d’Aran de la part del darrere, que està fet amb siluetes d’aranesos i llibres, juntament amb lletres que si s’ajunten totes queda el nom de la cursa. Els dos anys anteriors, 2020 i 2021, no va haver-hi concurs per causa de la pandèmia.
Nadau, present cada any per la llengua
En els anys recents, el grup estrella ha estat Nadau, un mític grup de Bagneres de Luchon que canta en gascó, sense cap mena de dubte un dels principals referents de la música en occità i un símbol de defensa de la llengua. Els Nadau no falten mai.
De tots els territoris de llengua occitana, l’Aran destaca per ser un dels pocs on la llengua encara es transmet de pares a fills i té un cert ús social. Aran és, per tant, un alè d’esperança per a la resta d’occitanoparlants, com podem comprovar en la cançó de Nadau “Adius ara Val d’Aran” on el cantant luishonès es meravella del fet que pels carrers d’Aran es comparteixi “un tròç de pan, un còp de vin, parlar deth temps damb eth vesin” (un tros de pa, un got de vi, parlar del temps amb el veí).
