Als conflictes de grafia

Descripció

Parlem de les contraindicacions d’escriure occità. De quines maneres diferents s’escriu? Parlem de tres grans grups: la grafia clàssica, la grafia mistralenca i la grafia bonaudiana més grafies d’autor menys influents que pretenen adaptar els fonemes coneguts en altres llengües a certs parlars locals.

Grafia Clàssica: Zabala descriu que la grafia clàssica, o alibertina, és basada en l'escriptura medieval de l'occità. Va ser posada al dia per Loís Alibèrt i es fa servir a Catalunya. També s'utilitza en diverses institucions occitanes i en la majoria de treballs i acadèmies occitanes.

Grafia Mistralenca: La grafia mistralenca va ser creada per Josèp Romanilha i Frederic Mistral al segle XIX. Està centrada en la correspondència entre so i grafia, basant-se en el francès com a idioma de referència. Encara es fa servir a Provença i altres regions occitanes.

Grafia Bonaudiana: Aquesta grafia va ser inventada per Piare Bonaud, que va canviar d'opinió sobre la seva utilització a la llarg de la seva vida. Al principi va usar la grafia clàssica adaptada a l'alvernès, però més tard va crear la seva pròpia grafia que defensava la distinció entre l'alvernès i l'occità.

Grafia del Pó: A part d'aquestes grafies, altres variants com la fonètica fonològica de l'Escòla dau Pò i altres grafies d'autor que han tingut diferent influència, per exemple, a les valades occitanes.

Malgrat l'estàndard lingüístic actual ha manllevat la grafia clàssica , totes elles han oferit a l’occità aportacions i riquesa lingüística.