Casos de Llengua
Una nova era per a la llengua de signes
Quins són els mites més comuns sobre les Llengües de Signes en general i la Llengua de Signes Catalana en particular?
Descripció
Des de lluny, la Llengua de Signes s’ha tingut com un recurs quan tota la resta falla. Quan l’audiòfon no ho soluciona, quan el nen no aprèn a parlar (tot i que no sap bé què diu). El diagnòstic de la comunitat signant ha sigut durant anys aquell d’una comunitat malalta acollida per la caritat dels cotolengos. Després dels estudis lingüístics dels anys seixanta per William Stokoe i als 90 a Catalunya el sord-signant comença a emancipar-se d’aquesta visió, descobrint que les Llengües de Signes han creat riquesa en un mode comunicatiu diferent i una cultura única que convida a involucrar-se als que hi senten i als que no, i fins i tot als que ni hi senten ni hi veuen.
Avui coneixerem una mica més aquesta llengua.
Línia de temps
- 00:11 Entrevista a Marta Bosch
- 03:56 Clixés de les llengües de signes
- 07:49 Dactilologia vs. llengua
- 11:21 Persones sordes, persones mudes
- 17:20 Com s’aprèn la LSC
- 20:07 Un tastet de LSC
- 24:06 Estudis fonològics en llengua de signes
- 27:29 Creació de paraules en LSC
- 34:14 La LSC té dialectes?
- 40:45 Signar per a persones sordcegues
- 44:08 LSC, una llengua minoritzada
Crèdits
Guió: Ferriol Macip
Direcció: Zep Armentano
Cap de Tècnics: David Valls
Postproducció: Zep Armentano
Càmera: Zep Armentano
Espai: Estudis Camaleo