Sempre he emprat l’humor, ja sigui per defensar-me de l’agressivitat, per combatre o sobreviure els entrebancs de qualsevol ordre
Fred Handy és un agent pel desenvolupament cultural bearnès nascut a Salines de Bearn. Col·labora amb la colla de teatre Hecho en Casa amb programes com ÒcKay, l'agenda cultural Qué de nau a l'Ostau, o Los Secrets de Fred, que aquest 2023 ha emprès la seva segona temporada.
Entrevista realitzada per Laurenç Revèst (La Túrbia sobre Mònaco).
Qu'èi tostemps utilizat l'umor, que sia entà'm deféner de l'agressivitat, entà combàter e suberpassar los trebucs de tot ordi
Català
D'on et ve l'interès per l'occità i la cultura occitana?
És una troballa. Quan vaig haver pres consciència, que passant les meves vacances de nen al Bascoat, hi tenia una llengua altra que el francès, ja que l'escoltava de la boca dels meus avis, dels seus veïns i de vegades del meu pare, a casa de Bearn només hi era el francès.
I no em posava la pregunta de saber si hi havia cap més cosa. A classe de 4t vaig haver de triar una opció: llatí, occità, o una hora d'estudi. Per a mi, el llatí era res, perquè n'havia fet a cinquè i tenia aversió al possible (versions i traduccions sense gens de pedagogia o cosa lúdica) i la mare em va dir: "No estudiaràs sinó que passaràs una altra hora sense fotre res". L'última solució era doncs aquella de l'Occità. I ben aviat al primer curs, apresa! Com un trencaclosques que es torna a formar. Els cognoms, els barris, les expressions... Per fi me'n adonava que sempre havia escoltat aquella llengua al meu voltant. El virus em va infectar i he continuat el liceu (batxillerat) i he fet una llicència d'occità a la Universitat de Pau.
Quina relació tenen les teves creacions amb la llengua occitana (occità = llengua creativa, de suport, il·lustració, d'expansió...)?
Doncs a la sèrie ÒcKay, hi ha un pallasso davant la càmera, però hi ha 5 o 6 persones al darrera!
Si parlem de la sèrie ÒcKay, és complicat parlar de les "meves" produccions. Només sóc la cara del programa. L'objectiu, era copiar els vídeos "casolans" fets per una sola persona amb una càmera o un mòbil sense trípode, i que estaven de mòda fa anys a Internet, però amb una voluntat més de qualitat i estètica. Doncs a la sèrie hi ha un pallasso a peu dret davant la càmera però hi ha 5 o 6 persones al darrere. Podem parlar més aviat d'una producció col·lectiva.
Dit això, la relació és ben senzilla. L'occità aquí és la llengua del programa, punt i final. Cal mostrar que la llengua occitana és una llengua que es pot fer servir per tot: parlar del patrimoni, de literatura, de física quàntica, de sexualitat, de finances, de la COVID-19... Una llengua doncs!
Hem reduït, encara avui, a justificar l'occità com a llengua "normal" ...
Com l'itinerari personal té influència a les teves produccions?
Des de nen, que sempre he emprat l'humor, ja sigui per defensar-me de l'agressivitat, per combatre o sobreviure els entrebancs de qualsevol ordre, per fer amics, o per fer riure al món tan senzillament. Perquè és un gaudi i un bon mitjà de defensa! En general, penso que les coses es passen millor amb humor i la benevolència i que són sovint de més bon entendre. Això es remarca en els vídeos i hi ha una voluntat també de la penya d'Òc Tèle.
Com va evolucionar i evoluciona l'occitanisme per tu, entre l'occitanisme cultural, mediàtic, etc.? Com és possible lligar-ho amb noves tendències, epidèmies...?
El món de la cultura i dels mitjans occitans ha comprès que no cal només parlar als occitans (els qui parlen la llengua, de manera sostinguda). Ho diré més alt, cal que les creacions en llengua occitana (en tots els mitjans, música, audiovisual...) guanyin en "normalitat". Si pretenem fer viure la nostra llengua i de fer-ne una llengua com les altres, cal fer-ho sense cridar de pulmó: "mireu! Fem sèries en occità!". Fem sèries i punt. Com veuries una sèrie en algun canal franceset que precisi en gran i gros "Sèrie en francés!"?
Dins un món ideal, no tindríem necessitat d'anomenar la llengua que utilitzem perquè és la llengua del territori on vivim.
El meu bon exemple, que és amb la música. Avui, artistes de llengua occitana fan creacions de primera qualitat (CXK, Rodin i d'altres) no defineixen la seva música com a música occitana, no, és música. I que encara és complicat per ells perquè els queda aquella etiqueta. D'un biaix general, no m'ho penso que sigui bo organitzar un "concert occità", no, organitzem un concert. Sinó, de totes totes, ens posem una paret amb el món.
Dins un món ideal, no tindríem necessitat d'anomenar la llengua que usem perquè és la llengua del territori on vivim. Però això, això és un somni...
En aquella tempsada de pandèmia i confinaments diversos, la reacció dels actors culturals i mediàtics va ser molt bona. S'han adaptat a la situació com cal per respondre a una demanda forta de teixir lligams, una necessitat verdadera de compartir coses.
A casa nostra, hem vist també un públic nou interessar-se a la cultura occitana, persones que no haurien vingut necessàriament al "presencial", és així com cal dir-ho ara, veure contes, concerts o conferències. S'han pres el temps de descobrir el biòtop cultural. Així i tot, tornar a teixir un vincle social en videoconferència, no és una solució a llarg termini, tampoc caldria que això es generalitzés en el futur. Som tridimensionals. Les dues dimensions no estan fetes pels homes. Tenim necessitat de contacte, de tocar-nos, d'abraçar-nos i de veure'ns sense pantalla interposada.
Hi ha evolucions perceptibles d'ençà que crees en occità? (Creacions de vídeo, grafisme, a d'altres nivells?) El format de vídeo curt/càpsula, com es troba dins de Facebook o Youtube, és rar en occità. Com desenvolupar-lo més?
No tinc massa experiència al mitjà audiovisual, em manca distanciament (tot em sembla bo). Veiem malgrat tot que les tècniques i materials evolucionen un fum. Sigui qui sigui pot tenir accés a força recursos per filmar i enregistrar. Però no és sempre sinònim de qualitat.
El format breu està de moda en aquests moments degut a que és una nova manera de consum. Aleshores, no s'ha de fer formats curts per (el bé) de fer formats curts. Cal si més no un fons. Desenvolupar-lo més? No tinc en absolut una recepta miracle. Més aviat ser més insistents en occità davant les càmeres!
No som de bon tros més pesats que els altres i podem entregar un treball de qualitat quan serà en occità. I el món ho veuen i els qui fan aquest treball poden estar orgullosos del contingut oferit.
Quina mena de resposta tens després dels teus diversos vídeos?
Primer els amics propers i l'entorn, que no són necessàriament occitanòfons, i que se'n riuen de mi quan em veuen als filats socials fent el burro, sense estar gens impressionats. També tenim resposta de professors i formadors d'occità que utilitzen de vegades els vídeos per il·lustrar un curs o un exercici. Tenim resposta també sobre la qualitat gràfica, del costat lúdic expressat pels neòfits a l'occità...
El fet impactant és quan la direcció d'una gran cadena de televisió d'Aquitània et fot una repassada de les bones, sobre la forma i el fons, sense recaure en la llengua usada. És un petit progrés, malgrat tot.
Vist que la situació de la llengua occitana dins la societat occitana dins la societat és complicada sovint, totes aquestes creacions n'han donat una nova imatge?
L'occità per la major part del món, que és una llengua poc proveïda vista com una plètora de dites i expressions empleades per vells simpàtics, sobretot bona per a parlar del patrimoni i la llengua mateixa. La visió comença a canviar, sense parlar de revelació o revolució tampoc. Les creacions en occità, siguin audiovisuals o musicals van un tren tard i son camí mica en mica a posar-se al dia. Els avantatges d'aquelles creacions són les seves qualitats, que poden semblar més espontànies al costat de programes televisius o produccions musicals ben establertes. No som de bon tros més pesats que els altres i podem entregar un treball de qualitat quan serà en occità. I el món ho veuen i els qui fan aquest treball poden estar orgullosos del contingut oferit.
Occità
D’ont ti ven l’interés per l’occitan e la cultura occitana?
Qu’ei un encontre. Quan averí pres consciéncia, en passar totas las meas vacanças de mainat au Bascoat, que i avè ua auta lenga que lo francés, pr’amor que l’entenèvi en las bocas deus mens grans-pairs, deus lors vesins e a còps deu pair, a casa en Bearn, qu’èra lo francés e sonque.
E ne’m pausava pas la question de saber si i avè auta causa. En classa de 4u, que devoi causir ua opcion: latin, occitan o ua òra d’estudi. Per jo, lo latin qu’èra nani pr’amor que n’aví hèit en 5u e qu’èra avegiu au possible (versions e arreviradas sens nada pedagogia o causas ludicas) e la mair que’m disó: ”Ne vas pas préner estudi sinon que vas passar ua òra a non pas fóter arren”. La darrèra solucion qu’èra donc aqueth occitan. E antanlèu lo purmèr cors, la tumada! Com un puzzle qui’s torna formar. Los noms de familhas, de quartièrs, las expressions...e fin finala que’m rendoi compte qu’aví tostemps entenut aquera lenga au ras de jo. Lo virus que’m gahè e qu’èi seguit au licèu e hèit ua licéncia d’occitan a l’Universitat de Pau.
Quin rapòrt entre las tieus creacions e la lenga occitana (occitan = lenga creativa, supòrt, illustracion, d’expansion...)?
Donc sus la sèria ÒcKay, que i a lo palhassa qui hè deu pèc davant la camèra mes que son 5 o 6 darrèr
Si parlam de la sèria ÒcKay, qu’ei complicat de parlar de las “meas” produccions. Ne soi pas que la cara deu programa. L’objectiu qu’èra de copiar los vidèos “de casa hèit” per ua persona soleta dab ua camèra o un telefonet hens la soa crampa, e qui son de mòda despuish annadas sus Internet, mes dab ua volontat mei qualitativa e estetica. Donc sus la sèria, que i a lo palhassa qui hè deu pèc davant la camèra mes que son 5 o 6 darrèr. Que podem parlar meilèu de produccion collectiva.
Aquò dit, lo rapòrt qu’ei hèra simple. L’occitan ací qu’ei la lenga deu programa, punt finau. Que cau muishar la lenga occitana qu’ei ua lenga donc qui pòt servir entà tot: parlar deu patrimòni, de literatura, de fisica quantica, de sexualitat, de finança, de covid-19... ua lenga qué!
Que n’èm redusit, enqüèra uei, a justificar l’emplec de l’occitan com ua lenga “normau”...
Coma l’itinerari personal tieu influéncia las tieus produccions?
De mainat enlà, qu’èi tostemps utilizat l’umor, que sia entà’m deféner de l’agressivitat, entà combàter e suberpassar los trebucs de tot ordi, entà’m har amics o entà har arríder lo monde tot simplament. Pr’amor qu’ei un plaser e un bon mejan de defensa! En generau, que pensi que las causas e passan mei dab l’umor e la planvolença e que son sovent de mei bon compréner. Aquò que s’arretròba en los vidèos e qu’èra ua volontat tanben de la clica d’Òc Tèle.
Coma evoluiguèt e evoluís l’occitanisme per tu entre occitanisme cultural, mediatic, etc.? Quins novèls ligams possibles entre novèlas mòdas, epidemias...?
Lo monde de la cultura e deus mèdias occitans qu’an comprés que non cau pas sonque parlar aus occitans (los qui parlan la lenga, sosentenut). Com ac disoi mei haut, que cau las creacions en lenga occitana (en tots los demieis, musica, audiovisuau...) que ganhen en “normalitat”. Si pretendem har víver la nosta lenga e e’n har ua lenga com las autas, qu’ac cau har shens cridar suus tèits: ”Espiatz! Que hèm sèrias en occitan!”. Que hèm sèrias, punt. E vedetz ua sèria sus ua cadena franchimanda qui precisaré en gran e gras “Sèria en francés!”?
Hens un monde ideau, n’averem pas besonh de nomentar la lenga qui utilizam pr’amor qu’ei la lenga deu territòri on vivem.
Lo mei bon exemple, qu’ei dab la musica. Uei, artistas de lenga occitana qui hèn creacions de purmèra borra (CXK, Rodin e d’autes) ne defineishen pas la lor musica com musica occitana, non, qu’ei musica. E que demora complicat entad eths pr’amor que guardan aquera etiqueta. D’un biaish generau, non pensi pas que sia bon d’organizar un “concèrt occitan”, non, qu’organizam un concèrt. Senon, de tira, que hicam ua barralha dab lo monde.
Hens un monde ideau, n’averem pas besonh de nomentar la lenga qui utilizam pr’amor qu’ei la lenga deu territòri on vivem. Mes aquò, qu’ei un saunei...
En aquera tempora de pandemia e d’embarraments divèrs, la reaccion deus actors culturaus e mediatics qu’estó hèra bona. Que’s son adaptats a la situacion com cau entà respóner a ua demanda hòrta de téisher ligams, un besonh vertadèr de partatjar causas.
A noste, qu’avem vist tanben un public navèth interessà’s a la cultura occitana, monde qui ne serén pas forçadament vienuts en “presenciau”, qu’ei atau qui cau díser adara, véder contes, concèrts o conferéncias. Qu’an pres lo temps de descobrir lo lor biotòp culturau. Totun, tornar téisher un ligam sociau en videoconferéncia, n’ei pas ua solucion a tèrmi long, ne caleré pas que vadosse ua generalitat per l’aviéner. Qu’èm tridimensionaus. Las duas dimensions ne son pas hèitas entaus òmis. Qu’avem besonh de contacte, de’s tocar, de s’embraçar e de’s véder shens ecran enterpausat.
D’evolucions notablas despí que crèes en occitan? (creacions vidèo, grafisme, fins a d’autres nivèls?) Lo format vidèo cort / capsula, coma se tròba sus Facebook o YouTube, es rar en occitan. Coma lo desvolopar mai?
N’ei pas hèra d’experiéncia en lo demiei audiovisuau, que manqui donc de distància. Que vedem totun las tecnicas e los materiaus qu’evolueishen a hum. Qui qué sia que pòt aver accès a hèra de causas entà filmar o enregistrar causas. Mes n’ei pas tostemps sinonim de qualitat...
Lo format brac qu’ei de mòda per aquestes torns pr’amor qu’ei ua navèra faiçon de consumar. Après, ne cau pas har formats bracs entà har formats bracs. Que cau totun un hons. Lo desvolopar mei? N’ei pas nada recèpta miracle. Lhèu mei de pegòts en occitan davant las camèras!
Que n’èm pas mei pècs que los autes e que podem hornir un tribalh de qualitat, quan seré en occitan. E lo monde qu’ac veden e los qui hèn aqueth tribalh que pòden estar fièrs deu contienut hornit.
Que tipes de retorns as après los tieus divèrs vidèos?
Purmèr los amics pròches e los tanhents, qui ne son pas forçadament occitanofòns, e qui arriden de’m véder suus hialats sociaus a peguejar, shens estar briga estonats. Qu’avem tanben retorns de professors o formators d’occitan qui utilizan a còps los vidèos entà illustrar un cors o un perpaus. Qu’avem retorns tanben sus la qualitat grafica, suu costat ludic exprimits peus neofits de l’occitan...
Çò mei susprenent, qu’ei quan un capdau d’ua “grana cadena de television” d’Aquitània hè un retorn deus bons, sus la forma e lo hons, shens briga concentrà’s sus la lenga utilizada. Qu’ei un petit progrès, totun.
Vist que la situacion per la lenga occitana dins la societat es complicaia sovent, totas aquelas creacions ne donèron un image novèl?
L’occitan entà la màger part deu monde, qu’èra ua lenga drin provassuda vista com ua marròta d’associacions empleats de vielhs simpatics, sustot bona entà parlar deu patrimòni e de la lenga era medisha. L’espiar que comença de cambiar, shens parlar de revelacion o revolucion tanpauc. Las creacions en occitan, que sian audiovisuaus o musicaus, qu’avèn un trin de retard e que son de cap tà recobrar a petits drins aqueth retard. Los avantatges d’aqueras creacions que son las lors qualitats, qui pòden paréisher adaise au ras de programas televisuaus o produccions musicaus mei “establits”. Donc que vòu tot simplament díser que n’èm pas mei pècs que los autes e que podem hornir un tribalh de qualitat, quan seré en occitan. E lo monde qu’ac veden e los qui hèn aqueth tribalh que pòden estar fièrs deu contienut hornit.
