Carregant...
Aquesta pàgina emmagatzema galetes per funcionar, si continua navegant s'entén que accepta el seu ús. Més informació en Declaració de galetes o en Política de privadesa.

Molière va fer les seves primeres obres a Besiers, aquí és on va aprendre a fer comèdies, en contacte amb el poble occità

Entrevista
1 any
0
0

Parlem amb el responsable iconogràfic del projecte Molière Face Sud, creat per Teatre de la Carrièra i la Fabrique Sauvage.

Molière faguèt sas primièras pèças a Besièrs, es aquí qu’aprenguèt a far la comèdia, al contacte del pòble occitan

Català

Alexandre, pots presentar-te en algunes frases als nostres lectors?

Em dic Alexandre Pesson, soc de Pesenàs però ara visc a Carcassona, on estic acabant oposicions per professor de les escoles bilingües a l’ensenyament públic.

Quan i com vas descobrir la llengua i la cultura occitana?

Des de ben petit, que sempre m'he interessat per l’occità. El sentia regularment a Pesenàs, a Ràdio Lenga d’Òc i a la vida de cada dia. Fa alguns anys, vaig decidir tornar a estudiar per poder ser professor bilingüe, que era el meu objectiu principal. L’anglès m’interessava però em semblava massa complicat, em vaig informar i vaig descobrir que es podia fer en occità. Em vaig dir que era la carrera que havia de seguir. M’hi vaig interessar, m’hi vaig capbussar i va esdevenir una passió veritable. També, m'he interessat sempre per la cultura local, pel patrimoni. Totes les meves passions s'han fusionat en els estudis d’occità.

Quan vas decidir llençar-te en fer estudis universitaris a la facultat de Montpeller?

Pels estudis superiors, primer vaig començar amb ciències però no vaig poder avançar gaire, perquè havia de treballar. Però el 2017, vaig decidir posar-me amb la llicència d’occità perquè sabia que hi havia moltes possibilitats i que podria realitzar el meu somni d’esdevenir mestre. No tenia l’occità com a llengua materna però quan vaig entrar al departament d’occità de la universitat vaig trobar professors molt seriosos, com la Maria Joana Verny, que em van ajudar a superar les dificultats. Gràcies als seus encoratjaments, em van permetre de sortir-me’n bé amb els estudis i augmentar la meva passió per l’occità, fet que no era simple amb 40 anys, dos fills i una vida activa.

Has participat, amb una grup d’apassionats, a crear un projecte sobre Molière: ens en pots fer cinc cèntims?

També soc col·leccionista de segells i de postals, i president del Cercle de Col·leccionistes de Pesenàs. He escrit un llibre, Le Piscénois pendant la Grande Guerre. La immersió en aquest medi m’ha permès conèixer en Claudi Alranq, fundador del Teatre de la Carrièra, que ha confiat en mi, en les meves competències com a col·leccionista de postals i com a organitzador d’exposicions. I per tant, és ell que em va presentar el projecte muntat pel Teatre de la Carrièra i la Fabrique Sauvage. He esdevingut responsable iconogràfic del projecte.

I justament, pots parlar-nos més en detall d’aquest projecte?

El projecte es diu “Molière Face Sud” (Molière cara Sud) perquè enguany celebrem l’aniversari dels 400 anys del naixement del més cèlebre autor francès de comèdia. Tanmateix, sabem que Molière va viatjar pel sud, de Bordeus a Tarascon entre 1642 i 1657, quan era jove, abans de ser conegut a Versalles. Dels 20 als 32 anys, va fer una mena de viatge iniciàtic, per mitjà del qual va conèixer els carnavals i les festes del sud de França, potser va coïncidir amb Godolin i altres poetes occitans. La trobada amb Godolin és molt probable però no està atestada, en canvi amb d’altres és segur. Caldria que entrevistéssiu en Claudi Alranq per saber-ne més!

Però el fet que creés la seva mentalitat, tot l’esperit de la seva obra al sud de França, no és un mite. Molière va fer les seves primeres obres a Besiers, és aquí que on va aprendre a fer comèdies, en contacte amb el poble occità. És una història amagada per la història oficial de França. Molière i la seva memòria estan ben vius a Pesenàs, i a finals d’aquests últims anys, els vells encara explicaven històries que havien sentit dels seus avis. Avui això s’ha perdut però tot ha quedat palesat en llibres.

El projecte està destinat a donar a conèixer aquesta història amagada. Concretament, es declina en quatre elements: una novel·la de Claudi Alranq, Al Sud de Molière, una conferència teatralitzada, Molière Face Sud, una obra de teatre i una exposició de la qual en soc el responsable i que està produïda amb l’ajuda del CIRDÒC-Institut de Cultura, que presenta il·lustracions del pas de Molière pel sud (tinc un banc d’imatges molt ben guarnit) i dibuixos de Gérard Garcia.

Finalment s’ha de destacar que la llengua occitana serà present a tot arreu, amb el francès, per arribar a tots els públics, com en tots els projectes de Claudi Alranq. Totes les poblacions que ho desitgin poden acollir el projecte en tot el seu conjunt. L’any 2022 és l’any Molière, no us ho podeu perdre!

Occità

Alexandre, te pòdes presentar en qualques frasas a nòstres legeires?

M’apèli Alexandre Pesson, soi de Pesenàs mas demòri d’aqueste moment a Carcassona, ont alestissi lo concors de professor de las escòlas bilinguas dins l’ensenhament public.

Quora e cossí rescontrères la lenga e la cultura occitanas?

Me soi totjorn interessat a l’occitan dempuèi pichon. L’ausissiái regularament a Pesenàs, sus Ràdio Lengadòc e dins la vida vidanta. Fa qualques annadas d’aquò, decidiguèri de tornar als estudis per far lo regent bilingüe, çò qu’èra ma tòca primièra. L’anglés m’interessava mas me semblava tròp complicat, m’entresenhèri e descobriguèri qu’aquò se podiá far en occitan. Me diguèri que èra aquela via que deviái sègre. A dich de m’i interessar, cabussèri dedins e aquò venguèt una passion vertadièra. A mai, me soi totjorn interessat a la cultura locala, al patrimòni. Totas mas passions se son fusionadas dins los estudis d’occitan.

Quora decidiguères de te lançar dins d’estudis universitaris a la facultat de Montpelhièr?

Pels estudis superiors, m’èri d’en primièr dirigit devèrs las sciéncias mas poguèri pas anar tròp luènh, que me calguèt trabalhar. Mas en 2017, decidiguèri de me lançar dins la licéncia d’occitan perque sabiái que i aviá fòrça possibilitats e que poiriái realizar mon sòmi de venir regent. Aviái pas l’occitan coma lenga mairala mas quand dintrèri dins lo departament d’occitan de l’universitat rescontrèri de professors fòrça serioses, coma Maria Joana Verny, que m’ajudèron a superar las dificultats. Mercés a lors encoratjaments, me permetèron de plan capitar los estudis e d’aumentar ma passion per l’occitan, çò qu’èra pas simple a l’atge de 40 ans, engatjat dins la vida activa amb dos enfants.

As participat, amb una còla d’afogats, a fargar un projècte a prepaus Molière : nos en pòdes dire un pauc mai?

Soi tanben colleccionaire de sagèls e de cartas postalas, e president del Cercle dels Colleccionaires de Pesenàs. Ai escrich un libre, Le Piscénois pendant la Grande Guerre. Banhar dins aquel mitan m’a permés de rescontrar Claudi Alranq, lo fondador del Teatre de la Carrièra, que s’es fisat de ieu, de mas competéncias de colleccionaire de cartas postalas e d’organizaire de mòstras. E doncas es el que me presentèt lo projècte montat pel Teatre de la Carrièra e la Fabrique Sauvage. Soi vengut lo responsable iconografic del projècte.

E justament, nos pòdes parlar mai en detalh d’aquel projècte?

Lo projècte se ditz “Molière face Sud” (Molière fàcia Sud) perque ongan festejam l’anniversari dels 400 ans de la naissença del mai celèbre autor francés de comèdia. Pr’aquò, sabèm que Molière viatgèt dins lo sud, de Bordèu a Tarascon entre 1642 e 1657, del temps qu’èra jove, abans d’èsser conegut a Versalhas. De 20 ans a 32 ans, faguèt una mena de viatge iniciatic, per çò que coneguèt los carnavals e las fèstas del sud de França, rescontrèt benlèu GodolinGodolin e de poètas occitans. Lo rescontre amb Godolin es fòrça probable mas pas atestat, per contra amb d’autres, aquò es segur. Vos caldriá entrevistar Claudi Alranq per ne saber mai sus aquò!

Mas lo fach que farguèt sa mentalitat, tot l’esperit de son òbra dins lo sud de frança, es pas un mite. Molière faguèt sas primièras pèças a Besièrs, es aquí qu’aprenguèt a far la comèdia, al contacte del pòble occitan. Es una istòria amagada per l’istòria oficiala de França. Molière e sa memòria son demoradas plan vivas a Pesenàs, e fins aquestas darrièras annadas, los vièlhs contavan encara d’istorias qu’avián ausidas de lors rèires. Uèi aquò s’es perdut mas tot es estat consignat dins los libres.

Lo projècte es destinat a far conéisser aquela istòria esconduda. Concretament, se declina en quatre elements: un roman de Claudi Alranq, Au Sud de Molière, una conferéncia teatralizada, Molière Face Sud, una pèça de teatre e una expausicion que ne soi lo responsable e producha amb l’ajuda del CIRDÒC-Institut de Cultura, que presenta d’illustracions del passatge de Molière dins lo sud (ai una banca d’imatges fòrça garnida) e de dessenhs de Gérard Garcia.

Cal notar enfin que la lenga occitana aurà sa plaça pertot, amb lo francés, per tocar totes los publics, coma dins totes los projèctes de Claudi Alranq. Totas las vilas qu’o desiran pòdon aculhir lo projècte dins son ensemble. L’annada 2022 es l’annada Molière, la cal pas mancar!

No oblidis subscriure't al nostre butlletí!
Amplia amb les nostres xarxes

Contingut relacionat

Amunt!