Què ens impedeix parlar a tots igual?

Descripció

Qui manté el llegat de la lingüista Carme Junyent? Al GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona) se senten orfes, però igual que Linguapax, que el CIEMEN, o el grup de Lingüistes per la diversitat, segueixen endavant.

El GELA defensa la igualtat entre llengües, que la dominació d’una llengua sobre les altres reflexa també la colonització dels pobles. De fet, des d’un punt de vista tècnic les llengües són interessants perquè estan relacionades amb capacitats cognitives i totes estan preparades per adaptar-se a un món canviant. Per descolonitzar els pobles no n’hi ha prou amb oficialitzar: calen també polítiques a llarg termini per restaurar els paisatges lingüístics que han sumat complexitat amb el temps.

A Catalunya sabem què comporta: que el català torni al carrer. Canviem al castellà per vergonya o per hàbit? Sigui com sigui, això és letal pel català. Junyent proposava el repte de mantenir-se en la llengua durant dos mesos. A twitter es proposava fa anys prescindir del castellà els novembres. L’Ajuntament de Terrassa va convidar als seus habitants a provar-ho vint-i-un dies. Si mantinc el català, això és una política hiperefectiva. Ens fa por l’hostilitat, però la gent que no t’entén també sap ser educada i ho és sovint. Amb bones maneres també és més fàcil arribar al cor de l’altre en català. Si fem la llengua central al dia a dia, la resta ve rodat.

Es mencionen el portuguès, el basc, el valencià, l’aranès, el català, el francès, l’espanyol, l’anglès i l’esperanto.

» Pere Comellas Casanova és professor d’Estudis Portuguesos a la UB i és el traductor d’autors com Mia Couto, Paulina Chiziane o José Eduardo Agualusa. “Mia Couto inventa el seu portuguès” comenta Comellas. És recercador al Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), on investiga les relacions entre llengua, poder i societat.

« Les llengües no moren, les maten.»
—Yásnaya Aguilar