Entendre’s, la feina pendent de l’aranés

Perifèria Cultural ha amenitzat un espai de debat entre Ferriol Macip i Ròsa Maria Salgueiro.

El dia 17 de juny de 2024 i en ocasió de la diada Nacional d’Aran, el País Invisible es va desplaçar a Bossost a la Hèsta Populara organitzada per Perifèria Cultural. A la zona esportiva, amenitzant una demostració de Quilhes de Tredòs, el Perifèria ha donat lloc a una taula rodona entre el periodista Ferriol Macip i l’acadèmica Ròsa Maria Salgueiro, seguit per un espectacle de ball dels Sautarets de Bossòst, un concert d’Arredalh i un altre d’Alidé Sans entà clauar.

Respecte per la llengua i els mitjans per tirar-la endavant

Ròsa Maria Salgueiro repassava l’extensa feina de l’Institut d’Estudis Aranesi (IEA-AALO) en la normativització de l’aranès com a autoritat de la llengua, des dels diccionaris als glossaris i finalment l’estudi de la toponímia. Segons l’acadèmica, però, falta encara el respecte de les administracions (ja sigui l’estat o el Conselh Generau d’Aran) de cap al treball de l’acadèmia. Salgueiro recorda “Per lei, era autoritat dera lengua ei era Acadèmia” i demana “anar a la una”.

“Cau dialòg entre administracion e scientifics, ara çò que i a ei ua paret enmiei”, afegia Macip. Si bé la Generalitat de Catalunya escolta l’Institut d’Estudis Aranesi, el Conselh, malgrat “trabalhen ben e damb professionalitat pera llengua”, ignoren la feina de l’IEA i això causa confusió al respecte dels usos de la llengua. “Un pialèr de causes se hèn per duplicat o de manera diferenta”, explica Macip al respecte de la reciprocitat amb la secció de llengua del Conselh Generau.

Macip treu un cas controvertit: “damb era Lei der aranés de 2010 i auec ua arrèrpè”. L’expert va expressar que a la llei de Política Lingüística de Catalunya de 1998, aquelles quotes demanades per al català també eren aplicables a l’aranès, segons l’article 7, article que va ser derogat a la llei de de l'occità, aranès a l'Aran, menys ambiciosa. En conseqüència podem veure, sense anar més lluny, un retrocés en la retolació privada en occità.

El que més ha canviat, Garona avall

El problema, per Macip, rau en un marc mental massa estatal. “Eth debat deth nòm dera lengua mos porte tar ultraparticularisme o tar encastre panoccitanista”. No pot culpar-ne, però, als joves, ja que no tenen recursos per arribar-hi: “Es joeni non an ua competéncia lingüistica plea, no poden liéger tota era sua pròpria literatura mès si era d’America Latina”. Vers l’avinentesa amb l’Occitània gran, l’IEA treballa en la seva secció d’occitan estandard per a sortejar aquest obstacle, ha destacat Salgueiro.

Macip es plany de la ràpida desaparició de l’occità a l’altra banda de la frontera, on la llengua ha deixat de passar de pares a fills i ha fet que es perdin molts costums i molts espais compartits amb els veïns comengesos. Salgueiro recordava poder fer gestions entenent-se en aranès a l’altre costat de la frontera. El problema és que tota aquesta gent ha perdut el “patois”. També a Catalunya, fora de la Val, hi ha molta feina a fer a les aules per a fer conèixer la diversitat lingüística i el dret lingüístic de l’occità, que és segona llengua oficial a Catalunya