Loading...
Aquesta pàgina emmagatzema galetes per funcionar, si continua navegant s'entén que accepta el seu ús. Més informació en Declaració de galetes o en Política de privadesa.

Heus aquí ‘Arraïtz’, el més nou d’Alidé Sans

Actualitzacions
1 mes
0
0

Ara ens presenta un àlbum autoproduït, amb el qual l’artista afirma que hi ha deixat l’ànima.

L’Alidé Sans no para de sorprendre, sempre ha sigut una artista amb totes les lletres, és un referent per Val d’Aran i l’airal Occità, i amb cada nou moviment ens demostra les seves grans capacitats...

Després de diversos anys amb cançons d’autor fortament influïdes per la rumba, el hip-hop o el reggae, sempre mantenint l’essència de les seves arrels araneses, ens presenta ara l’àlbum autoproduït Arraïtz (Arrel), amb el qual l’artista afirma que hi ha deixat l’ànima. Parlem ni més ni menys de 8 cançons tradicionals de punt modern, que apleguen les noves eines digitals per reconduir el folk occità al panorama musical efervescent. SiThe Tyets acostaven la sardana a una nova generació amb ’Coti x coti’, l’Alidé pot fer ben bé el mateix. Ho veurem en el tractament formal i temàtic del seu àlbum.

Com d’habitud en la discografia de l’autora, Arraïtz no només recull tonades del cançoner aranès, sinó que explora altres racons d’Occitània, reforçant encara més un repunt llenguadocià que vol entrar en diàleg amb l’electrònica polifònica de Cocanha o l’experimental de Rodín Kaufmann.

L’estil musical del nou projecte de la cantant de Bausen és difícil d’encasellar i atraparà als aficionats de la cançó d’autor i els àlbums de concepte. Arraïtz arremet amb folktrònica ballable “pop” salpebrada de punk i psicodèlia que realçen el caràcter rebel i enèrgic de la cantant.

Arraïtz arremet amb folktrònica ballable “pop” salpebrada de punk i psicodèlia que realçen el caràcter rebel i enèrgic de la cantant.

La reivindicació a l’ordre del dia

Arraïtz és una reivindicació de la cultura d’arrel occitana, revisionant les mítiques ‘Non plores Tonet’ i d’altres cançons com giges, breçairolas o pastoralas. Ressaltareu el paisatge pirinenc, sempre present, en la manera en que aquelles muntanyes han donat forma a una comunitat genuïna i aïllada que guarda encara la música ancestral. També trobarem cançons en perspectiva de gènere que revelen la petjada patriarcal del folklore. Aquest àlbum fa un digne exercici de depuració i rectificació històrica: un revisionisme que s’està fent arreu a través de les veus de dones. Per mostra, ‘La Molièra’, una cançó que els rebesavis devien sentir al dia a dia deixa en evidència els abusos i oberta violència de gènere que es creia de ple dret. Es tracta, indubtablement, d’un estudi del folklore aventurat a fer les paus amb una identitat nacional que pugui ser digna de ser salvada.

Primeres crítiques del disc Arraïtz

Les primeres impressions de la crítica son notablement bones, alguns apel·len “obra mestra”, se li espera una bona acollida entre el públic, ja no aranès, si no d’un perfil més implicat d’esquerres. Un progressiu degotall de músics occitans treuen el cap als espais de música d’arrel catalana, i des de la redacció de País Invisible creiem que la professionalització d’una figura aranesa com aquesta i la seva participació en grans gires i obradors com el de Fira Mediterrània implicarà que la vegem més i més sovint. Pot ser un punt d’inflexió a la carrera de la cantant i, qui sap, si del panorama occità.

T’agrada el que veus? Contribueix al nostre projecte de difusió ecolingüística encarregant aquest article a la Botiga

No oblidis subscriure't al nostre butlletí!
Amplia amb les nostres xarxes

Contingut relacionat

Amunt!