Drets lingüístics són drets humans: Carles Puigdemont reivindica l’occità com a “llengua de casa”
«Europa no es pot reconèixer a si mateixa sense l’occità», entona el president català a l’exili.
Carles Puigdemont ha entaulat una entrevista amb País Invisible, el pòdcast sobre les relacions occitanocatalanes, en la qual ha expressat amb claredat una sensibilitat notable envers l’occità, les llengües minoritzades i la diversitat lingüística europea. Lluny d’un discurs purament institucional, les seves respostes combinen experiència política, vivència personal —com a periodista, president i eurodiputat— i reflexió cultural, i projecten una visió de les llengües com a patrimoni compartit i element central de la democràcia.
El 130è president de la Generalitat de Catalunya llegeix en occità tot i que reconeix que no el parla. Això sí, hi manifesta una relació afectiva profunda. Recorda el seu contacte amb la poesia trobadoresca i el fet que, en els seus viatges, s’interessa sempre per les llengües locals. Aquesta actitud el porta a afirmar que l’occità és per a ell «una llengua que la sento molt propera (…) una llengua de casa».
Aquesta idea de proximitat cultural apareix també quan reivindica la relació entre Catalunya i Aran. Durant el seu mandat, sosté, Catalunya va donar exemple en el reconeixement de la pluralitat interna i del dret a decidir dels aranesos. Segons ell, Catalunya pot presentar-se a Europa «amb el cap ben alt, de respecte a les minories lingüístiques».
La diversitat lingüística com a qüestió europea
L’entrevista també mostra un Puigdemont especialment crític amb el paper de la Unió Europea en matèria lingüística. Recorda que prop d’un 20 % dels europeus tenen com a llengua materna un idioma no oficial i denuncia la contradicció amb el lema europeu “Units en la diversitat”.
Prop d’un 20 % dels europeus tenen com a llengua materna un idioma no oficial
Per això defensa que el reconeixement de les llengües minoritzades no és només simbòlic, sinó una qüestió de justícia històrica. Ho resumeix amb una formulació clara: el reconeixement «Seria un acte de justícia i també de reparació històrica davant els abusos que les grans llengües i cultures han comès ––o els estats, diguem-ne, que hi ha al darrere d'això,–– sobre llengües minoritzades».
En aquesta línia, reivindica que els drets lingüístics haurien d’integrar-se plenament dins els drets humans. El seu argument és contundent i amb força de lema: «Quan mor una llengua, mor una part del món» .
I encara hi afegeix una dimensió política: els estats que no protegeixen les seves llengües minoritzades, afirma, «estan cometent un acte en contra dels drets fonamentals» .
L’occità, fonament de la civilització europea
Puigdemont situa l’occità en una perspectiva històrica i cultural més àmplia. Per ell, la llengua no és només un element regional, sinó una peça clau de la cultura europea. Ho formula amb una afirmació de gran potencial simbòlic: «Europa no es pot reconèixer a si mateixa sense l’occità». Aquesta idea reforça la tesi que la defensa de l’occità no és només una reivindicació identitària, sinó una defensa del patrimoni cultural europeu en conjunt.
Una sensibilitat també personal
La seva relació amb la diversitat lingüística no és només política. Puigdemont explica que la seva família viu amb naturalitat el bilingüisme català-romanès i que aquesta experiència l’ha fet encara més sensible a la pluralitat lingüística.
També revela un detall significatiu: el nom de la seva filla Magalí prové directament del poema Mireia de Frederic Mistral, una elecció que ell mateix vincula a una certa “occitanofília” familiar.
«La substitució cultural no és amb l'àrab, és amb l'anglès»
L’entrevista acaba amb una reflexió sobre el futur lingüístic d’Europa. Puigdemont lamenta que parlants de llengües romàniques optin sovint per l’anglès per entendre’s i considera aquest fenomen una pèrdua cultural. Per ell, la substitució real no és entre llengües europees i migrants, sinó una uniformització global que debilita la diversitat. «De fet, la substitució cultural no és amb l'àrab, és amb l'anglès. Qui ens està substituint el marc de referència cultural és qui ens canvia la castanyada pel Halloween».
En definitiva, les seves paraules projecten una concepció de la llengua com a element de llibertat, memòria i pluralisme. I deixen algunes formulacions amb potencial de convertir-se en citacions de referència en el debat lingüístic europeu.
