El premi Robèrt Lafont 2026 reconeix les escoles Calandreta

El guardó el va instituir la Generalitat de Catalunya el 2010, i distingeix persones o entitats que s’hagin destacat per la defensa, la projecció i la promoció de l’occità

El premi Robèrt Lafont, en la seva setzena edició, ha estat atorgat a les escoles Calandreta, la xarxa d’escoles associatives d’immersió en occità implantada arreu d’Occitània. El jurat, presidit pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, va prendre la decisió per unanimitat entre quatre candidatures presentades.

Els membres del jurat van coincidir a valorar la implantació territorial de les calandretes, el treball sostingut durant dècades per l’ensenyament de l’occità i el fet que el projecte estigui estès al llarg de tot el país, així com el seu impacte sobre altres associacions dedicades a l’occità.

L’acte de lliurament es va fer dijous passat, 17 de setembre, en una cerimònia íntegrament en occità, presidida pel conseller i presentada per la periodista aranesa Ares Riu, amb intervencions dels copresidents de Calandreta, Joan-Loís Blenet i Patrici Baccou, de l’occitanòleg Jaume Figueras i de l’artista marsellès Rodin Kaufmann.

Una xarxa nascuda el 1979

A les escoles Calandreta l’occità no és una assignatura més: és la llengua vehicular de les classes, del pati i de tota la vida del centre. El nom mateix ja ho diu tot: “calandreta”, en occità, vol dir “petita calàndria” (l’ocell), però també designa l’aprenent, i es va triar com a símbol d’un nou començament per a la cultura occitana. Els alumnes de calandreta se’ls diu “calandrons”.

La primera escola va obrir el 1979 a Pau, al Bearn, quan grups de pares de Pau i de Besiers, al Llenguadoc, es van mobilitzar per crear escoles en occità davant d’un sistema educatiu francès que menyspreava i menysprea la llengua del país. Ho van fer seguint el camí obert per experiències similars com les ikastoles de Seaska al País Basc del Nord, les escoles Diwan a la Bretanya o la Bressola a Catalunya Nord.

Els inicis van ser modestos: la primera Calandreta va començar amb cinc infants en aules prefabricades, i durant anys moltes escoles van haver de canviar sovint d’espai, sense saber si podrien continuar el curs següent. El grup Nadau hi va deixar la pell col·laborant activament a l’establiment de les escoles, portant-hi els seus fills com a alumnes i donant a Calandreta els guanys dels seus primers concerts.

Quatre dècades després, el projecte s’ha estès per bona part d’Occitània: 67 centres, entre escoles i instituts, en ciutats com Tolosa, Montpeller, Marsella o Llemotges, amb gairebé 4.000 alumnes i més de 10.000 associats. La secundària es va anar consolidant amb l’obertura de centres a Montpeller (1997), Pau (2005) i Tolosa (2013), i la xarxa compta també amb el seu propi centre de formació de mestres, Aprene.

Són escoles associatives, gratuïtes i laiques, gestionades per associacions en què les famílies hi juguen un rol central. La immersió és en occità des del primer moment, i el francès s’hi incorpora progressivament un cop els infants ja saben llegir i escriure en occità.

Treballen amb la pedagogia Freinet, que parteix del text lliure i de la comunicació real —com la correspondència escolar— per fer que els infants aprenguin expressant-se i compartint allò que produeixen, no només rebent continguts.

La seva feina va més enllà de l’aula: també fan d’associació cultural i organitzen activitats i aplecs que les converteixen en punt de trobada de l’occitanisme local. Aquest esperit d’expressió i comunicació que marca la pedagogia Freinet troba també sortida en mitjans com Jornalet, on alguns centres Calandreta hi han fet arribar textos i experiències del seu alumnat, una manera més de portar la llengua més enllà de les parets de l’escola.

Un detall interessant és que cada escola ensenya la varietat d’occità pròpia del seu territori tot i que dona als calandrons un accés complet a la totalitat de la llengua acostumant-los a tots els seus accents i variants.

Setze anys de premi

El premi Robèrt Lafont el va instituir la Generalitat de Catalunya el 2010, i distingeix persones o entitats que s’hagin destacat per la defensa, la projecció i la promoció de l’occità —llengua oficial a tot Catalunya des de 2006, per garantir els drets dels ciutadans d’Aran. Pren el nom de Robèrt Lafont, lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista polític i cultural que és considerat un dels ideòlegs més destacats de l’occitanisme contemporani.

Els guardonats de les edicions anteriors han estat Pèire Bec (2010), Felip Gardy (2012), Jacme Taupiac (2014), la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran (2016), Georg Kremnitz (2018), Frederic Vergés (2020), Xavier Lamuela i Lissa Escala ex aequo (2022) i Fredo Valla (2024).

El jurat del premi Robèrt Lafont el composen els principals responsables del Departament de Política Lingüística, del Conselh Generau d’Aran i de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana.