L'aranés, sota l'ala del Consell d'Europa
L’únic territori on l’occità té avui una protecció legal clara a escala Europea és la Val d’Aran. França i Itàlia no volen aplicar la Carta Europea de les Llengües
Quan es parla de la protecció de l’occità a escala europea, sovint sentim a parlar de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM). És un tractat del Consell d’Europa, aprovat el 1992 i en vigor des del 1998, i és el principal instrument internacional destinat a protegir llengües minoritzades com l’occità.
La CELROM només obliga els estats que l’han signada i ratificada, cosa que limita molt la seva aplicació real.
La carta parteix d’una idea clara: les llengües minoritzades formen part del patrimoni cultural d’Europa i protegir-les ajuda a construir una Europa més democràtica i diversa. Per això estableix mesures perquè aquestes llengües puguin viure amb normalitat en àmbits com l’educació, l’administració pública, els mitjans de comunicació o la vida cultural.
Un comitè d’experts independents del Consell d’Europa supervisa periòdicament si els estats compleixen aquests compromisos. Però la carta només obliga els estats que l’han signada i ratificada, cosa que limita molt la seva aplicació real.
El gran buit: França
Per a l’occità, el principal problema és que França, l’estat on es troba la major part del domini lingüístic, es nega a ratificar la CELROM. El govern francès sosté que no existeixen llengües minoritàries al país perquè l’article 2 de la seva Constitució afirma que «la llengua de la República és el francès».
L’article 2 de la Constitució francesa afirma que «la llengua de la República és el francès».
Aquesta interpretació impedeix que les institucions europees puguin exigir a França mesures de protecció per a llengües com l’occità, el bretó, el basc, l’arpità, el cors, l’alsacià o el català de Catalunya Nord.
Itàlia al·lega motius econòmics
La situació a Itàlia és diferent però tampoc satisfactòria. L’estat italià va signar la carta, però mai no l’ha ratificada. Entre els arguments per no complir-la hi ha el cost econòmic que diu que implicaria aplicar totes les mesures previstes.
Tot i que l’occità hi té un cert reconeixement legal gràcies a la llei italiana de protecció de minories lingüístiques de 1999, aquest reconeixement no comporta obligacions comparables a les que establiria la CELROM.
El cas singular d’Aran
L’únic territori on l’occità té avui una protecció legal clara és la Val d’Aran. L’occità, —anomenat localment aranès— és llengua pròpia de la Val i és oficial al Principat de Catalunya des de l’Estatut de 2006.
L’estat espanyol va ratificar la CELROM l’any 2001. D’ençà de llavors la legislació catalana ha anat reforçant progressivament aquest reconeixement. La Llei de l’occità de 2010 i la Llei de règim especial d’Aran de 2015 consoliden la seva oficialitat i estableixen drets lingüístics específics.
Segons l’informe que la Generalitat de Catalunya va enviar al Consell d’Europa sobre l’aplicació de la CELROM entre 2017 i 2021, la protecció de l’aranès es basa en diverses línies d’acció:
- l’ús de la llengua com a vehicular en el sistema educatiu de la Val d’Aran,
- el suport a la codificació i estandardització de la llengua.
- la producció de materials educatius i culturals.
- i les polítiques de foment de l’ús social.
Aquest conjunt de mesures explica que la situació sociolingüística d’Aran sigui diferent de la de la resta del domini occitanòfon. Per exemple, segons dades recollides a l’informe, el 86% de la població de la vall l’entén l’aranès i un 61% el sap parlar, percentatges molt superiors als de moltes regions occitanes de França i fins i tot d’Itàlia.
Una protecció limitada pel marc estatal
Tot i així, l’evaluació que en fa el Consell d’Europea també assenyala que la promoció de l’occità depèn sobretot de les institucions catalanes i araneses. L’administració central espanyola té una presència molt limitada en la promoció de la llengua, i en molts casos l’aranès és pràcticament absent en institucions estatals, comunicacions oficials o serveis públics dependents de l’Estat.
A més, diverses decisions judicials han limitat algunes polítiques lingüístiques. L’any 2018, el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar la possibilitat d’establir l’aranès com a llengua «preferent» en l’administració aranesa. La mesura va ser contestada per la societat aranesa en una manifestació (fotos).
Un futur que depèn de la voluntat política
La CELROM representa, sobre el paper, una de les principals garanties europees per a la diversitat lingüística. Però la seva eficàcia depèn completament de la voluntat dels estats.
En el cas de l’occità, la paradoxa és evident: mentre França i Itàlia eviten comprometre’s amb la Carta, l’únic territori on aquesta llengua té una política lingüística estructurada és una petita vall dels Pirineus.
La situació mostra fins a quin punt el futur de l’occità continua depenent menys dels discursos europeus sobre la diversitat i molt més de les decisions polítiques locals.