Un centenari per l’emancipació nacional: "Catalunya és aquella Occitània que se n’ha sortit"

Quan parlem de Robèrt Lafont, estem parlant d'un home excepcional, d’un escriptor prolífic, d’un historiador, d’un polític i d’un sociolingüista compromès que va dedicar la seva vida a la causa de l'emancipació occitana.

Per què reivindiquem el centenari de Robert Lafont

Comença el curs escolar i l’atenció està posada en el retorn a la normalitat, en quines condicions, o fins i tot, en quina llengua? Estem arribant a l’extrem de permetre el xàfec de debats fora test de si la llengua és una comoditat o un dret de vida (alguns en dirien, fins i tot, un dret a morir ). En vista de la Diada de Catalunya, cal preguntar-se quin és el preu a pagar per les nostres inseguretats promogudes i explotades per la nova política dinàstica i polaritzant.

En aquesta coalescència, recordem tots aquells qui van morir per viure en un estat modern i igualitari que acompanyés les víctimes de la repressió. Contra l’alçament que enfonsà Espanya en quaranta anys d’obscurantisme. Pels qui varen lluitar contra les tropes de l’Alemany i perdien la vida a boca de canó, descartats per no parlar la llengua francesa.

Ho vàrem anunciar. L’onze de novembre (11/11) farem una incursió a la història bèl·lica d’Occitània. Abans, però, tenim temps de parlar de la Renaixença Occitana, del Felibre, i de la força que ens donen figures com Robèrt Lafont, qui a banda i banda de la frontera es va moure per la llengua i la cultura occitana: professor i guerriller entre d’altres, escriptor estimat i estudiós de la degradació que patia el seu entorn.

Breu biografia de Robèrt Lafont

Ell qui va fundar les Joventuts Occitanes

Robèrt Lafont va néixer el 1923 a Nimes. Va passar part de la seva infantesa amb els avis a Cauviçon, immers en la cultura occitana de la Costera de Nimes, i aquestes arrels mai el van abandonar. Més tard passaria l’adolescència amb son pare, destinat a la Borgonya. Va ser llavors quan va prendre plena consciència de la seva identitat occitana, la llengua i la cultura. El seu compromís va créixer ràpidament, i el jove Lafont es va unir al moviment literari del Felibritge a Nimes i va ser un dels fundadors de les Joventuts Occitanes.

Ell qui va ser militant antifeixista

L'època de la Segona Guerra Mundial no va ser fàcil per a ell. Va escapar-se del servei militar obligatori i va unir-se a la resistència antifeixista. Va ser part activa en l'alliberament de Nimes i va continuar la seva lluita per la preservació de la cultura occitana.

Un dels seus més grans llegats és la fundació de l'Institut d'Estudis Occitans, juntament amb figures com Tristan Tzara i Joan Cassou. A més de ser un prolífic escriptor, va ser professor de llengua occitana a la Universitat de Montpeller fins al 1986.

La seva dedicació va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1987, i el premi Robèrt Lafont va ser creat el 2010 per honorar aquells que promouen la llengua occitana. Lafont també va mantenir una estreta relació amb Catalunya, creient fermament que les dues nacions compartien una lluita comuna. Va afirmar que "Catalunya és aquella Occitània que se n’ha sortit", demostrant la seva esperança en un futur compartit.

Robèrt Lafont va deixar aquest món el 24 de juny de 2009 a Florència, però el seu llegat continua. Com a dada curiosa, el seu naixement i mort coincideixen amb dates simbòliques per a Occitània i els Països Catalans, recordant-nos la importància de la seva obra i la seva influència continua. La seva vida i treball són un testimoni viu de la lluita per la diversitat cultural i lingüística, i una inspiració per a tots els qui continuen defensant les seves pròpies identitats i llengües minoritzades.

• Naixement de Robèrt Lafont – 16 de març de 1923, Nimes.
• Fi del Setge de Montsegur – 16 de març de 1244, Montsegur.
• Mort de Robèrt Lafont – Nit de Sant Joan, 24 juny de 2009, Florència

Jaume Figueras us farà sentir passió per Robèrt Lafont

Jaume Figueras, és un expert acadèmic que ens acompanyarà a Nimes, el bressol de Lafont, també el vam poder escoltar a . La Setmana del Llibre en Català. (Post dedicat el 13 de setembre).