Carregant...
Aquesta pàgina emmagatzema galetes per funcionar, si continua navegant s'entén que accepta el seu ús. Més informació en Declaració de galetes o en Política de privadesa.

L’onze de novembre s'acabava la Gran Guerra europea

Article
24 dies
0
0

L’11 de novembre és un dia de celebració històric a França (no tant pels occitans). Gaudim de la cançó social de Claudi Martí que va confrontar el cinisme d’aquesta celebració en el seu cant “11 de Novembre”.

La Primera Guerra Mundial va ser un camp de proves armamentístiques, que va augmentar absurdament les morts de tots els bàndols.

Per tal de recuperar la frontera natural d’Alsàcia i Lorena, França entrava en batalla contra els alemanys, amb els occitans i altres minories de carn de canó. Les batalles del Somme i de Verdun van ser les més cruentes.

El polític roergat Joan Jaurés, fundador del partit socialista Francès, es va oposar a què França entrés a guerra, així també molts occitans de sentiment no creien en morir per França. Jaurés va ser assassinat per un nacionalista francès en les setmanes anteriors a la declaració de guerra.

Què se celebra l’11 de novembre?

L’11 de novembre de 1918 és el dia que alemanya va signar la rendició davant de les forces aliades. La Gran Guerra s’acaba amb aquest anomenat “Armistici de Compiegne”, preparant el camí per la resta de tractats de pau que se signarien a París.

Per justificar la gran pèrdua humana el bàndol francès fa una audaç campanya nacionalista de la victòria, la mort per la pàtria i la proclama dels valors de la república. Un sentiment que es reviu cada 11 de novembre, el dia que es va acabar la guerra.

Sobre el cinisme francès: paròdia de la Marsellesa

Gaudim de les lletres de Claudi Martí en la seva cançó social. Aquesta es titula "11 de Novembre". És una mofa de La Marsellesa, himne de la República Francesa, i la seva lletra "Allons enfants de la patrie, le jour de gloire est arrivé !". Com en moltes altres músiques de l'autor-poeta, la guitarra, símbol d'ensenya d'en Claudi, alterna entre el punteig líric i el rascat expressiu.

Les cordes fan un contrapunt clar de denúncia a una lletra tan simple com clara en la seva reivindicació. Ja és en Martí, esdevingut professor, algú a qui el to pedagògic li arriba de manera natural. Altres cançons com el Per què m'an pas dit, mostren la capciosa negligència rere de l'Educació Nacional, i, en definitiva, darrere de l'educació de tot infant. Davant del cinisme francès tria respondre doncs amb una naturalitat descarnada.

No oblidis subscriure't al nostre butlletí!
Amplia amb les nostres xarxes

Contingut relacionat

Amunt!