Fer arribar l'Occità a través del món digital

El 18 d’octubre de 2023 el creador del pòdcast Zep Armentano va fer una conferència per oferir als estudiants d’aranès a la Universitat de Barcelona la seva visió de l’Occità al món digital i del seu recorregut amb el pòdcast País Invisible.

“En Zep Armentano porta un pòdcast innovador en un context que no és gens fàcil i que n’estan sortint molt bé, i que ens expliqui en el registre gens habitual que ell representa i que és vital per la supervivència de les llengües”, així presentava a la xerrada Joan Santanach, delegat del rector de la Política Lingüística i publicacions de la UB, qui ha estat la cara visible dels cicles de conferències sobre l’aranès en el marc universitari des del seu impuls. Ara fa dos anys Ferriol Macip ja va presentar el diari occità Jornalet, donant el tret de sortida a un hàbit de visibilització de l’aranès que la Universitat procura de llavors ençà.

El context actual del format pòdcast

“País invisible vol apropar Occitània als països catalans”, explicava per introduir el pòdcast a la xerrada, explicant a posteriori què és, que fa, objectius i context de País invisible.

Per tal que la gent ho entengui millor, posava l’exemple del pòdcast de la Queta, que en el context actual està tenint molta importància, malgrat tot, però, recalca que “no és un model a seguir” davant la sorpresa dels oients, a més comentava que “No és un pòdcast: és una campanya de màrqueting”. En Zep argumentava que “Si tinc una idea i alguna cosa a explicar, amb un micròfon o un telèfon, mentre sàpiga donar-li un acabat final i posar-lo a l’abast de tothom, ja tinc un pòdcast” i deixant clar que “La principal característica del pòdcast és que està força a l’abast de tothom”.

El bilingüisme contra el monolingüisme monolític

Al llarg de la ponència també es van anomenar alguns dels mitjans en occità més importants, com el Jornalet, Lo diari, AuéTV entre d’altres. Degut a que l’occità no genera gaire recursos, moltes capçaleres occitanes trampegen a base de bilingüisme.

Hipermèdia: un camí accessible per connectar amb la gent

També donava importància al fet que “El públic no sap que pot consumir en aquestes llengües (aranès), amb el qual tampoc es veu amb la necessitat de fer res amb la llengua”, una realitat molt dura i que crea la necessitat de tenir “pioners” que donin el primer pas, com explica: “Quan no hi ha res no vols ser el primer, hi ha un cicle del silenci perniciós”, seguit d’una afirmació molt clara “El contingut: No n’hi ha, no en faig, no en veig, amb el català també passa”.

Moltes gràcies @ZArmentano per la teva passió per les llengües i el teu tarannà. A la @UniBarcelona #HèmAranés. pic.twitter.com/3X0HkY4Ock

— LlenguaUB (@llenguaUB) October 18, 2023

Oportunitats i amenaces dels mitjans en occità

D’altra banda, s’esmentava que actualment tot el trànsit se’n va cap als mitjans generalistes, i es proposava les comunitats com a possible solució. Però clar, en Zep destacava que per vertebrar l’Internet en català o en occità primer has de trobar una comunitat i segon, indexar-te. Això últim és important per a poder ser trobat a la xarxa, posava d’exemple el ponent que “Amb la indexació, pots buscar a internet País invisible i que et surti això i no El País”.

Tancava la ponència responent que l’aranès té sortida, que és un camp encara no massa cultivat, però que hi ha maneres de promoure’l amb enginy. Donava importància a la realitat política que vivim: avui en dia hi ha certa sensibilitat amb les llengües per part d’un sector polític, i es pot aprofitar aquesta inèrcia per impulsar l’occità.

“En Zep Armentano porta un pòdcast innovador en un context que no és gens fàcil i que n’estan sortint molt bé, i que ens expliqui en el registre gens habitual que ell representa i que és vital per la supervivència de les llengües”, així presentava a la xerrada Joan Santanach, delegat del rector de la Política Lingüística i publicacions de la UB, qui ha estat la cara visible dels cicles de conferències sobre l’aranès en el marc universitari des del seu impuls. Ara fa dos anys Ferriol Macip ja va presentar el diari occità Jornalet, donant el tret de sortida a un hàbit de visibilització de l’aranès que la Universitat procura de llavors ençà.