Carregant...
Aquesta pàgina emmagatzema galetes per funcionar, si continua navegant s'entén que accepta el seu ús. Més informació en Declaració de galetes o en Política de privadesa.

L’oficialitat de l’aranès inspira Astúries a oficialitzar una tercera llengua

Article
23 dies
2
1

A Astúries, es parlen dues llengües autòctones: una és l'asturlleonès, sap quina és l’altra?

L'actual president de la Xunta és parlant d'asturianu, mentres que el del PP ho és d'eonaviego

A Astúries, es parlen dues llengües autòctones: l’asturià o asturlleonès, predominant a la major part del territori, i el gallec asturià, conegut com a eonaviego, a la franja occidental d'Astúries. Cal destacar que mentre l'actual president de la Xunta d'Astúries parla l'asturianu, el cap de llista del Partit Popular per Astúries és parlant d'eonaviego. En el marc de la possible oficialitat de les llengües, que sembla imminent, l’aplicació de l'oficialitat de l'occità aranès a Catalunya serà un cas d’estudi aplicable al procés pel reconeixement gallec asturià arreu del Principat d’Astúries.

“Som optimistes sobre l’oficialitat [de l’asturià], cal recordar que el 1991 un sol diputat recolzava l’oficialitat, mentre que la passada legislatura només va faltar el vot d’un diputat per oficialitzar-lo.”
Inaciu Galan
Iniciativa pol Asturianu

El IV seminari d'Iniciativa pol Asturianu per a l'oficialitat de les llengües pròpies d’Astúries ha tingut lloc aquests 15 i 16 de març a l’edifici històric de la Universitat d’Uviéu sota el lema “Entrín y non. Normalizar enantes de la oficialidá”.

Durant aquests dos dies, experts i activistes en llengües minoritzades d’arreu han presentat les seves experiències, fites i reptes. Així s’ha parlat de la situació legal i social de l’asturlleonès a Lleó de la mà d’Álvaro Rosales; la política lingüística del basc a Navarra de la mà de Manex Mantxola Urrate; i la situació de l’aragonès de la mà de Sílvia Cebolla.

D’entre els experts, Ferriol Macip, de l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC), ha exposat respecte del reconeixement de la llengua occitana arreu d’Occitània i ha ofert informació sobre la victòria en el procés d’oficialitat de l’occità, Aranès a l’Aran i a Catalunya.

Normalizar con intelixencia: propostes de divulgació asturiana

Els experts creuen que la normalització de la llengua ha de ser paral·lela a l’oficialització, com un reforç no excloent. La iniciativa per l’Asturià confia poder normalitzar-lo en un registre alt (i aconseguir l’intelixencia Artificial n’Asturianu) però també a escala de carrer (“¿como ye, bro?”).

Cap al final del seminari, s’encaren els reptes de futur en l’ensenyament de l’asturià i la seva incorporació a les noves tecnologies com es pot veure al documental: Normalizar con intelixencia. L’asturianu énte los retos tecnolóxicos y comunicativos del futuru que s’ha estrenat aquí.

Destaquem la presentació de la “Xira pola oficialidá”, una campanya de la Fundació Alma Astur que vol mobilitzar els ciutadans sobre la protecció i l’oficialitat de l’asturià, i l’Arxiu de la repressió lingüística de l’asturià (ARLAS) presentat per Inaciu Galan et altri.

L’escriptor i periodista celebrava l’impuls que han pres les reivindicacions en els darrers anys, i si bé encara no és segur què pot passar al congrés, a Oviéu les campanyes per l’Asturià van a l’alça.

No oblidis subscriure't al nostre butlletí!
Amplia amb les nostres xarxes

Contingut relacionat

Amunt!